Fa molt de temps i també ara, en algun trosset de l’univers… hi havien moltes estrel·les de colors que no els agradava gens la vida que portaven. Estaven cansades de sols poder eixir de nit. Estaven mortes d’avorriment, eren les Estrel·les Revoltoses.

Estaven fartes que sempre foren elles les que no eixien en les nits de plutja d’estrel·les.  Aquestes estrel·les eren molt diferents unes d’altres, cadascuna era d’un color distint i cadascuna tenia la seua personalitat, les sues necessitats, les seues fortalesses i les seues debilitats.

Estava l’estrel·la de color verd, que era el color de l’esperança. Aquesta estrel·la sempre té ganes de lluitar per a millorar el món.

• Narradora: Vos conte un secret?

• Alumnat: Sí!

• Narradora: A aquesta estrel·la li encanta tocar el clarinet!

L’estrel·la groga creu que és més important que les demés, perquè el seu color és el color del Sol que és gran i poderós.  

• Narradora: Ho noteu? Sabeu a que fa olor? Aquesta olor la desprèn ella quan balla.

L’estrel·la taronja és d’un color de dona calor i quan la resta d’estrel·les tenen fred van a ella i tornen a estar calentetes.

La roja, té una pateta més curta. És una estrel·la molt afectuosa, amb molts sentiments. Estima molt les seues companyes estrel·les. El seu color és molt bonic. Però no pot córrer tan ràpid com les seues companyes i es sent trista.

• Narradora: Voleu donar-li un abraç per a que no estiga trista?

Li donen abraçades.

• Narradora: Sentiu l’oloreta tan bona que fa aquesta estrela? Fa olor a fresa

Les estrel·les blanca i negra sempre anaven juntes, pegades cul amb cul. Sempre estaven barallant-se i volien separar-se i allunyar-se una de l’altra i quan s’estiraven molt apareixia un color nou que tenien en comú, el gris.

• Tots i totes: On vas estrel·la grisa?

• Estrela grisa: Espereu que agafe una cosa (agafa la guitarra)

• Narradora: Què cosa?

• Estrela grisa: És una tomaca!!

• Tots i totes: Noo!! No és una tomaca!

• Narradora: L’estrela grisa toca la guitarra, però no es rigau perquè encara no toca massa bé.

Mireu! Per ahí venen la blava i la rosa. Eren dos estreles molt afectuoses, generoses, fortes, i valentes. Però a l’estrela rosa  li havien dit que solament podia jugar amb nines i a la blava amb pilotes de futbol; però a la rosa li agradaven molt les pilotes de futbol i a la blava les nines.

• Me la deixes per favor? – Diuen les dos estreles a la vegada.

Per açò decidiren barrejar-se i formar un color nou, el lila. El lila podia jugar al que volguera i quan volguera.

• I tu jugues a nines? – Pregunta l’estrela lila a un xiquet

• I tu jugues al futbol? – Pregunta a una xiqueta

• Doncs jo jugue amb les dos! – Diu l’estrela lila

L’estrel·la marró era desplaçada per les altres estreles perquè ella era d’un color fosc i brillava menys que les demés. Fa olor a canella. A més, el marró és el color de la tardor i.. li encanta jugar amb les fulles! A vosaltres també vos agraden eh.

Per aquesta raó l’estrela marró va decidir buscar una solució per a que totes les demés estreles pogueren baixar a la Terra.

Aleshores va pensar que la Lluna que brillava molt podria saber la solució a aquest problema. I va cridar a les demés.

• Estrela marró: He pensat que deuríem d’anar a parlar amb la lluna que segur que sap alguna solució.

Però al explicar a les demés estreles la solució, algunes estreles es negaven perquè tenien por a la novetat:

• Que por!

• Però com anem a fer-ho?

• I si la lluna no vol saber res de nosaltres?  

Finalment, després de molt pensar, van decidir acudir a la Lluna i li van dir:

• Nosaltres volem eixir amb el sol! Volem conèixer altres mons! Volem escapar-nos totes juntes! I volem brillar més que una estrela fugaç! Que podem fer? – Van dir totes juntes.

• Veureu valentes meues, -va dir la Lluna-  jo il·lumine un planeta que s’anomena Guerra, perdó, volia dir Terra i porta molts molts anys perdent la seua llum i el seu color. Allí li anirà molt bé la vostra ajuda per a tindre un poc més de llum i de color.

• Però….Com ens podrem escapar fins a la Terra? Som moltes. – Digueren les estreles.

• Si s’adjunteu totes les estreles de tots els colors ho podreu aconseguir. Així funciona l’univers. Heu d’abraçar-se molt fort fins que aconseguiu ser una gran estrela. Sabreu que ho esteu fent bé perquè cada vegada brillareu més- Va dir la lluna.

Aleshores les estreles començaren a menejar-se i deien molt sorpreses:

• Oh per ahí venen més!

• I per ahí!

• Després direu que som cinc o sis!

La lluna va agafar molt fort a la gran estrela i va dir:

• Quan vos solte caureu a la Terra. Una vegada allí, haureu de buscar-se la vida.

I mentre baixaven a la Terra totes juntes formaren un gran Arc de Sant Martí que anava des del cel fins a la Terra. Només baixaren a la Terra van trobar la vida en algunes persones, xiquets i no tan xiquets. I cada estrel·la va escollir a algú per a posar-se dins del seu cor.

I per això ara a la Terra hi ha moltes persones que tenen una estrel·la brillant i molt acolorida dins del seu cor. I saben que quan més unides més brillen i al cel es reflecteixen.

I tú, tens una estrel·la revoltosa dins?

       Descarrega-ho!